El Seitai és una activitat cultural sobre la vida i la salut i observa a l’ésser humà en sí mateix. La vida és moviment. Si no hi ha moviment no hi ha vida, i va ser Haruchika Noguchi qui va descobrir el cóm i el perquè de la seva manifestació espontània.

Pel seu nom i els seus orígens, podríem pensar que es tracta d’una pràctica, tècnica o filosofia oriental. No és el cas. Noguchi va desvetllar com el moviment permet la vida i com es manifesta respectant la nostra estructura orgànica.

El nostre organisme no és una barreja sense ordre de cèl·lules, teixits i òrgans. És un ésser viu format sota un ordre rigorós, fruit d’un procés evolutiu gegantí, que té la capacitat de reaccionar davant situacions molt diverses per mantenir el seu propi equilibri vital, adaptant-se a l’entorn i transformant-ho. El nostre organisme respon a aquestes necessitats – tant internes com a externes- com una unitat, perquè les seves diverses activitats mantenen una total i absoluta interdependència. El Seitai mostra com el moviment espontani ha estructurat el nostre organisme amb una precisa i absoluta interrelació de lo físic, lo biològic i lo psíquic-mental. Aquesta capacitat de resposta de l’organisme com una unitat és l’obra dels cinc moviments universals + i – (tensió / distensió), que actuen en les diverses activitats energètiques abans esmentades.

Aquesta observació va permetre a Noguchi aclarir de quina forma concreta la nostra estructura percep el món i aconsegueix, en tot moment, un equilibri dinàmic, revelant la seva naturalesa alhora biològica, física i psíquica. En tot ésser viu, les funcions biològiques i bioquímiques són essencialment iguals, però en l’home destaquen per la complexa organització psíquic-mental, que li permet una peculiar percepció del món i unes manifestacions particulars.

Així doncs, és necessari observar, comprendre i conrear millor la nostra pròpia naturalesa i el seu moviment espontani. Per fer-ho, l’activitat Seitai utilitza unes pràctiques anomenades: katsugen undo i yuki, que ens ajuden a comprendre d’una forma vivencial, íntima i fidel com aprendre d’aquestes característiques pròpies de la nostra percepció i expressió espontànies.

Observar el moviment espontani de la vida (psíquica o mental i biològica o bioquímica) i els seus plantejaments teòrics -a través del pensament lògic i en comparació amb coneixements científics actuals- ens permet adonar-nos de l’existència d’aquesta lògica i la coherència de la pròpia observació, i així, plantejar el tema des del punt de vista cultural.